Res no m'agrada tant...

res no m’agrada tant…


res no m’agrada tant,
com veure amagar-se el sol
tímidament, des del meu balcó.

mentre la seva resplendor s’apaga lentament
jo l’observo amb deteniment.

m’agrada molt la posta de sol,
mentre aquest diu adéu des de l’horitzó.

aquells colors vius que m’enalteixen
i m’omplen de vida,
al mateix temps que em deixen sense respiració.

és un acte de devoció,
i en el món no hi ha res millor
que m’ompli més de satisfacció.

res no m’agrada tant,
com veure amagar-se el sol
tímidament, des del meu balcó.

Carla Cusó, Nekane Fernández i Alba García
1r de Batxillerat