Records

Passejo per les Rambles sense pressa, mentre observo la gent que camina al meu costat. Petites botigues de flors, animals, diaris, de records. Un record és una cosa passada, recordada i, en canvi, aquests “souvenirs” són tan nous, tan vulgarment impersonals...
Recordo que vaig anar a Gandia, a València, i una dona em va regalar un quadre sobre un carrer de València molt transitat el nom del qual no recordo. Un bon record. Un record guardat, un record vell, un record autèntic. Un mim em va fer aturar enmig del carrer mentre l’observo. Està ben pensat, imita el personatge d’una pel•lícula que fa poc vaig regalar al Roger.
Passo per davant del Museu de la Cera i tanco els ulls, puc reviure aquell moment, ja fa anys, en què la mama m’hi va portar i ens vam fer fotografies al costat de les figures.
Segueixo caminant i arribo al Bosc de les Fades i rememoro el dia en què la Sònia i jo, obstinades, vam anar-hi mentre plovia i quan vam arribar era tancat.
Somric i segueixo caminant, hi ha tantes coses que podria recordar en un sol carrer... tants moments, tants somriures. Tants records... I és que la vida és això: el present i els records. El futur és irrellevant; al final només quedaran els records.

Alba García