Stalingrad, d’Antony Beevor

Aquest llibre narra un episodi de la segona guerra mundial, la batalla d’Stalingrad. En la segona guerra mundial, com tots sabem, es van enfrontar els aliats i els nazis anomenats “l’eix”. Aquesta guerra ha estat la guerra més sagnant de la història. L’armament militar ja era sofisticat i a més les guerres ja no depenien de dos bàndols com en el passat, ja que els civils també eren atacats. Per tant, és clar que anomenant-se guerra mundial, aquesta hagi estat la guerra més esgarrifosa de la humanitat, encara que sempre que és esmentada aquesta paraula, sigui quina sigui la situació, es tracta de fets horrorosos que deixen en evidència les persones.
En aquest llibre, Antony Beevor ens explica un dels episodis més sagnants d’aquesta maleïda guerra, la batalla d’Stalingrad, però alhora gloriosa perquè va ser un dels punts on van caure els alemanys, encara que tractant-se de morts humanes la paraula gloriosa no hauria d’existir. En el seu relat, l’autor usa com a font directa uns testimonis personals. Al llibre també trobem una anàlisi dels objectius polítics de fons d’aquest enfrontament i l’explicació de les estratègies de combat de tots dos exèrcits.
La història comença l’estiu de 1941 amb la invasió de Rússia i acaba l’hivern de 1943 amb la caiguda del VI exèrcit alemany de Von Paulus a la ciutat russa situada al marge occidental del Volga. Tot el relat és estructurat en cinc parts. En primer lloc, l’esgarrifosa invasió de Rússia per part d’Alemanya. En ella observem l’operació “ Barba-roja” detinguda el 1941 a les mateixes portes de Moscou i Leningrad. Tot seguit, el segon punt és la recuperació de l’ofensiva alemanya a la primavera de 1942 que va conduir les patrulles nazis als voltants del Volga. En tercer lloc Stalingrad, amb una seqüència d’atacs inhumans. Sembla mentida que una localitat tan petita resultés tan important en una guerra. En ella descobrim fins on pot arribar la bogeria humana. Com pot algú donar tan poca importància a les vides humanes? I és més: com els propis soldats es poden deixar enredar per cometre aquestes barbaritats? És clar que tant el patriotisme, com la religió, les banderes i tot allò que sotmeti les persones a lluitar per uns ideals constitueix una lacra per a la societat. Però, continuant amb la novel•la de Beevor, en el quart capítol, descobrim els detalls de l’operació “Urà”, dissenyada pel general Zhukov amb l’objectiu de destruir el VI exèrcit alemany. Finalment, la cinquena part ens explica la derrota de l’exèrcit alemany.
Beevor escriu un relat històric sobre la batalla més sagnant de la història. Stalingrad resulta ser una batalla amb camps plens de morts, on fins i tot els militars immersos en aquest ambient fastigós maten els seus companys, de vegades per error. Error? És cert que Antony Beevor ens narra situacions on alguns militars maten companys per error; però l’error no és matar un company, sinó la pròpia paraula mort. L’error és estar en aquesta batalla, en aquesta guerra, o en qualsevol situació on es vegi esmentat aquest terme. L’error és l’existència de dictadors, guerres, etc.
De vegades oblidem que els nazis no són els únics que han fet barbaritats inimaginables. Un altre exemple clar és el cas dels americans o del món de l’Islam on es pega les dones. A la segona guerra mundial, els mateixos russos, com bé explica el llibre, usaven gossos com a mines. Sí, gossos com a mines. Aquest punt revela la crueltat d’aquesta guerra. Sí, que personalment celebro la derrota del nazisme, sí que celebro la victòria de la democràcia i per tant dels aliats; però estic en contra de tota guerra i en contra de totes les transgressions comeses pel “meu bàndol”. No hem d’oblidar, com bé explicava l’escriptor Toni Orensanz, que el bàndol amb el qual simpatitzo també duu a terme accions que val més no esbrinar. Els aliats també van matar igual que ho van fer els republicans en la guerra civil espanyola.
En un capítol del llibre se’ns explica que una divisió russa al complet es va perdre durant mesos als voltants ferroviaris d’Uzbekistan durant els preparatius de l’ofensiva; resulta graciós, t’estàs jugant la guerra i una armada és perd pel camí. El llibre explica fins i tot aquests detalls. A més, el fet que la novel•la de Beevor usi testimonis personals aporta un realisme brutal a la història. Així aconsegueix que ens puguem apropar el màxim a aquest horrorosos fets.
Després d’aquella guerra hem descobert les barbaritats que s’hi ha dut a terme, però avui dia som conscients que existeixen altres fets semblants als quals no fem gaire cas. I el més greu és que quan llegim aquests relats històrics ens escandalitzem. Ja és hora que obrim els ulls i actuem davant les injustícies d’avui en dia!

Albert Aguilà (antic alumne)