Res no m'agrada tant...

res no m’agrada tant


res no m’agrada tant
com aclucar els ulls
i sentir-me atrapat en la foscor dels somnis.

res no m’agrada tant
com la fredor dels llençols nets
en contacte amb l’ardent pell del cos nu.

res no m’agrada tant
com exposar-me al llit a la nit
deixant aflorar els sentits
buscant el paradís, l’èxtasi, el plaer,
penetro en un món de què no vull sortir.

però,
res no m’agrada tant
com tornar a la consciència viva
i trobar el motiu de la meva existència
vora el meu cos.


Carlota Querol i Raquel Sancho
1r de Batxillerat