Res no m'agrada tant...

res no m’agrada tant


res no m’agrada tant
com aclucar els ulls
i sentir-me atrapat en la foscor dels somnis.

res no m’agrada tant
com la fredor dels llençols nets
en contacte amb l’ardent pell del cos nu.

res no m’agrada tant
com exposar-me al llit a la nit
deixant aflorar els sentits
buscant el paradís, l’èxtasi, el plaer,
penetro en un món de què no vull sortir.

però,
res no m’agrada tant
com tornar a la consciència viva
i trobar el motiu de la meva existència
vora el meu cos.


Carlota Querol i Raquel Sancho
1r de Batxillerat

Res no m'agrada tant...

res no m’agrada tant…


res no m’agrada tant,
com veure amagar-se el sol
tímidament, des del meu balcó.

mentre la seva resplendor s’apaga lentament
jo l’observo amb deteniment.

m’agrada molt la posta de sol,
mentre aquest diu adéu des de l’horitzó.

aquells colors vius que m’enalteixen
i m’omplen de vida,
al mateix temps que em deixen sense respiració.

és un acte de devoció,
i en el món no hi ha res millor
que m’ompli més de satisfacció.

res no m’agrada tant,
com veure amagar-se el sol
tímidament, des del meu balcó.

Carla Cusó, Nekane Fernández i Alba García
1r de Batxillerat